Notícies

POBLE I ESGLÉSIA DE BUTSÈNIT

 Sabem que el lloc de Butsènit fou conquerit abans del 1084, ja que, aquell any, Ramon Gombau, cavaller d’Ermengol IV d’Urgell, prengué per base el castell de Butsènit per repoblar Penelles. El 1259 Jaume I estengué una lletra de protecció i guiatge a favor de Berenguer Arnau d’Anglesola pels seus castells de Butsènit i d’Utxafava.

Molt aviat, el monestir de Poblet obtingué honors i delmes a Butsènit d’Urgell, els primers entre el 1186 i el 1237. L’any 1318 el monestir cistercenc obtingué la senyoria alodial de Butsènit i el 1367, regnant Pere el Cerimoniós, amplià la dita senyoria. Finalment, l’any 1415, Poblet adquirí la plena jurisdicció del castell o poble de Butsènit. Aquesta situació perdurà fins a les desamortitzacions del 1835.

 Segons Pasqual Madoz, a mitjans del segle XIX, Butsènit constituïa un municipi independent. Posteriorment, fou agregat al municipi de Montgai.

L’església parroquial de Butsènit d’Urgell està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu. És un notable edifici barroc del segle XVIII. L’any 1956 aquesta parròquia fou traspassada del Bisbat de Lleida a la Diòcesi d’Urgell.

La façana del temple, bellament restaurada l’any 2011, està presidida per una portalada amb arc de mig punt. La clau de volta té gravada la data de 1758 i l’escut del poble.

 La porta està emmarcada per dues pilastres que sostenen al damunt un frontó de perfil triangular. Aquest frontó no està tancat en la seva part superior, car s’hi troba un finestral. Els dos angles superiors culminen amb sengles volutes. Damunt del frontó, a banda i banda, veuràs dues figures geomètriques semblants al peó de l’escacs. El perfil del frontis és ondulat en la cornisa i està rematat amb boles de pedra.

 El campanar arrenca de l’esquerra de la façana. La seva base és de planta quadrada. Seguidament, els quatre vèrtexs s’escapcen i la torre esdevé de planta octogonal. A la part superior s’hi troben quatre obertures amb arc peraltat i dues campanes. Una elegant balconada de pedra envolta l’extrem de la torre i l’espai central llueix una secció cònica guarnida amb rajoles.

Fixa’t que als costats de l’edifici hi ha diversos contraforts que serveixen per sostenir el pes dels arcs i de les voltes interiors.

Si t’és possible de visitar l’interior de l’església veuràs que presenta una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si a través d’obertures amb arc de mig punt. La nau està coberta per tres trams de volta de canó amb llunetes. Als peus del temple s’hi troba el cor elevat.

 Acosta’t al presbiteri. Està cobert i ornat per tres petxines d’un estil barroc popular molt propi de les nostres terres. L’altar major està presidit per un interessant retaule neobarroc de postguerra col·locat a finals de la dècada dels seixanta del segle XX. Al centre del retaule pots observar la imatge de la Mare de Déu Assumpta, titular de la parròquia. A banda i banda, l’acompanyen les imatges de Sant Josep i Sant Antoni de Pàdua.

Als peus del retaule major, dins un templet, pots contemplar el sagrari. Aquest és el lloc on el sacerdot hi reserva el Santíssim Sagrament, Jesús que s’ha fet Pa de Vida per alimentar el nostre esperit. Una làmpada sempre encesa ens indica la seva presència permanent.

La capella lateral de l’esquerra més propera al presbiteri està dedicada al Sagrat Cor de Jesús. A banda i banda hi ha les imatges de la Mare de Déu del Roser i Sant Nicolau de Bari. La capella següent és la del confessionari. Aquest és el lloc on ordinàriament els cristians rebem el perdó de Déu a través del Sagrament de la Penitència o Reconciliació.

La primera capella de la dreta està dedicada a Sant Ramon Nonat, religiós mercedari natural del Portell; a Sant Albert Magne, destacat teòleg, filòsof i home de ciència; i al màrtir Sant Emili. Finalment, en la darrera capella, pots contemplar el Calvari: Sant Crist, Verge Dolorosa i Sant Joan Evangelista.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *